Una part "amb un sobre”…

Encara que ambdues parts estiguin conformes amb aquest sistema de pagament (per una banda, l'empresa s'estalvia el cost de cotitzar per aquest excés de salari i, per l'altra banda, el treballador no declara aquestes quantitats, estalviant-se l'IRPF), aquesta forma d'actuar comporta riscos importants.

El problema sol aparèixer quan el treballador sol·licita una prestació de la Seguretat Social i descobreix que només cotitza pel salari reflectit en nòmina, de manera que l'import que rebrà d'una IT, una prestació per naixement i cura de menor, l'atur o una futura jubilació serà inferior al salari que ha estat rebent.

En aquests casos, alguns treballadors acudeixen a la Inspecció de Treball a denunciar els fets:

• El risc no desapareix amb la sortida del treballador de l'empresa. Les diferències de cotització es poden reclamar respecte dels últims quatre anys.

• El fet que el treballador hagi acceptat durant anys cobrar part del salari en efectiu no impedeix que pugui denunciar-ho.

Si s'acredita l'existència de quantitats abonades fora de nòmina, l'empresa haurà d'ingressar les quotes de Seguretat Social corresponents a aquests imports.

D'altra banda, el fet de no cotitzar per tot el salari abonat és una infracció greu, que la Inspecció pot sancionar amb un import entre el 50 i el 100% de les quotes no ingressades, incloent-hi recàrrecs, interessos i costes.

En definitiva, incorporeu totes les quantitats a la nòmina i cotitzeu per elles. Pagar una part del salari “en negre” pot convertir-se en un important problema econòmic.